* Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías
de la información. (1997) En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la
información. Bilbao: Descleé de Brouwer.
Aquet article és una versió revisada de la conferencia que va tindre lloc al marc d’un curs d’estiu a la Universitat de les Illes Balears titulat "Tendencias en la sociedad de las tecnologías de la información" que es va celebrar a Palma en juliol de 1996: http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html
* Alpuente López, Sergi
* Blog: http://railen-elblogdesergi.blogspot.com
* M21 Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació (2007/2008)
* Objectius de l’autor:
o Mostrar com les implicacions que les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan començant a tindre a l’educació; i fent una reflexió d’allò que suposen (el fi de l’aula com a unitat d’acció espai-temporal única a l’educació...).
o Conèixer els punts de referència de les noves tecnologies al llarg l’evolució; per a destacar la importància de la digitalització de la cultura i del moment en el qual vivim i a més, alertar al lector per a que puga detectar els canvis que s’estan produint en totes les esferes de les nostres vides.
o Conèixer què entenem per noves tecnologies, les seues característiques i les repercussions que tenen.
* Estructura del text:
o Introducció:
On comença parlant del conjunt de transformacions econòmiques i socials que canviaran la base material de la societat: un motiu d’aquest canvis són la introducció de les noves tecnologies en la vida. L’home des de sempre ha utilitzat la tecnologia per a satisfer les seues necessitats (és l’únic que pot crear, ja que, els animals no poden), cosa que provoca la transformació de la seua vida i per tant, de la societat.
Els mitjans de comunicació s’han situat en un punt actualment que ja no són novetat i deixen d’utilitzar-se com a tecnologia perquè passen a ser rutinaris a la vida diària.
*L’autor fa referència a què vol mostrar a l’article (implicacions que les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan començant a tindre a l’educació).
o L’evolució de les noves tecnologies de la informació i la comunicació:
Fa una visió des dels inicis de la vida humana fins l’actualitat, marcant els canvis més important.
Primer canvi : L’aparició del llenguatge oral.
Segon canvi : L’aparició de l’escriptura.
Tercer canvi : L’aparició de la impremta.
Quart canvi : Mitjans electrònics i la digitalització.
Aquest conjunt de transformacions es coneix com la societat de la informació.
o Les noves tecnologies de la informació i la comunicació:
Comença definint les noves tecnologies mitjançant la definició de Gonzàlez, entenem per noves tecnologies de la informació i la comunicació el conjunt de processos i productes derivats de les noves ferramentes [...] relacionats amb el emmagatzemament, processament i transmissió digitalitzats de la informació. Les característiques de les noves tecnologies segons Cabero són; immaterialitat, interactivitat, instantaneïtat, innovació, etc.
Per al tractament de la informació, la digitalització a suposat un canvi radical permitent emmagatzemar de manera que ocupa pot una gran quantitat d’objectes; a més, de canviar els nostres hàbits i costums en relació al coneixement i la comunicació.
o Algunes repercussions de les noves tecnologies:
Són visible a simple vista, els mitjans de comunicació estan en costant bombardeig d’informació, cosa que, produeix que tinguem a l’abast molta informació; el problema és saber seleccionar quina és rellevant i quina no. Per tant, el saber que arriba a tenir un humà actual és absolutament major que el de un humà de la prehistòria, inclús de fa dos segles; si posarem un metge de fa dos segles a un quiròfan actual no sabria per on eixir i així en quasi totes les professions, mentre que en el cas del mestre no a canviat quasi. Aquest fet fa evidència de l’obsolet que s’ha quedat l’aula.
Una característica molt important, especialment a l’educació, és la interactivitat que és la possibilitat de que emissor i receptor permuten els seus respectius rols i intercanvien missatges.
o Cap a la societat de l’aprenentatge:
+ El ritme de canvi
Els sistemes de formació inicial no poden donar resposta a totes les necessitats degut al ritme de canvi de la nostra societat. Al llibre Blanc sobre educació i la formació de la Comissió Europea proposa dues respostes:
1- Centrada en la cultura general com a base de futures especialitzacions i aprenentatges i com instrument de comprensió del món al marge dels marcs de ensenyament.
2- Desenvolupar l’aptitud per a l’ocupació i l’activitat.
+ Nous entorns d’ensenyament/aprenentatge
Les noves tecnologies seran utilitzades de manera creixent com mitjà de comunicació al servei de la formació, és a dir, com entorns a través dels quals tindran lloc processos de ensenyament/aprenentatge.
+ Nous rols per a les institucions educatives
Les institucions que ofereixen formació presencial estan començant a utilitzar les noves tecnologies com recurs didàctic i com ferramentes per a flexibilitzar l’entorn d’ensenyament/aprenentatge (com és el cas de la UJI, amb l’aula virtual).
A més, és un recurs magnífic per a la formació no presencial, que permeten poder formar-se des de on tu pugues.
+ Nous rols per a docents i discents
Els nous entorns d’ensenyament/aprenentatge produeixen l’aparició de nous rols del professors i dels estudiants. Front al rol típic del professor com a font d’informació i el alumne de receptor passiu, trobem el del professor com a guia, conseller davant la informació i el seu tractament; i el de l’alumne que posseeix molta informació ha de ser actiu. A més cada cop els professor atenen la tutoria per correu, etc. (com és el cas de la UJI; tutoria virtual).
+ Nous materials d’ensenyament/aprenentatge
Cada cop s’estan deixant més de costat les formes tradicionals com la pissarra, els apunts, el llibre de text; perquè els professors estan començant a utilitzar altres materials tecnològics que permeten desenvolupar els seus propis materials com és el cas de realitzar una presentació, etc.
o Corol·lari: Educar és una tasca centrada en el futur.
La Internet és un ventall molt gran per obtenir informació (però no tot el que hi ha és rellevant), ja que, en obri al món permetin-nos assabentar-se de tot allò que passa.
No obstant, l’educació en la societat de la informació no ha de ser únicament un producte de mercat, sinó que ha de ser un factor d’igualtat, de desenvolupament personal i un dret bàsic; coses per les que ha de vetllar el professorat.
* Conclusions de text:
L’autor vol mostrar el trencament que suposa l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació; i mostrar-nos el futur. Amb aquest text, es fa visible la importància que tenen les noves tecnologies a l’educació per millorar l’escola (i no sols l’escola sinó tota la formació siga del que siga) i passar del món analògic ,en el qual, molta gent viu actualment, al digital. La seua utilització proporciona un ventall de recursos a l’abast del docent, però ha d’estar sempre implicat amb el seu treball, formant-se per poder utilitzar aquestos recursos i que no siguen vistos com un impediment que ocasione rebuig. Estic d’acord amb l’autor front els avantatges que suposa la utilització de les noves tecnologies, però pense que no sols és suficient que el professorat estiga a l’altura del que suposa utilitzar aquestes tecnologies, ja que si açò té poc suport de l’estat (encara que aparenta que sí), és a dir, no és una prioritat de la política d’educació, no es podran aprofitar de manera eficient les tecnologies i per això l’escola seguirà treballant d’una manera analògica. Per tant, l’autor si que aconsegueix allò que persegueix amb el seu text, ubicar les noves tecnologies en l’educació del futur.
